Teràpia del crit primordial

La teràpia del crit primordial o primari, també coneguda com a teràpia primària, va ser desenvolupada pel psicòleg Arthur Janov als anys 60. Aquesta teràpia es basa en la idea que traumes reprimits i experiències emocionals de la infància poden causar problemes psicològics i físics a l’edat adulta. El mètode consisteix en que els pacients reviuen i expressen aquestes emocions reprimides a través del crit i altres expressions emocionals intenses. La teràpia del crit primari no està científicament validada per al tractament de cap condició mèdica o psicològica, i la seva efectivitat és àmpliament qüestionada dins la comunitat professional. La majoria d’estudis i revisions no troben proves concloents dels seus beneficis. Aquesta teràpia pot ser emocionalment intensa i disruptiva, fet que pot ser particularment problemàtic per a persones amb autisme, que poden tenir dificultats per gestionar emocions intenses i canvis de rutina. En l’autisme, s’ha proposat la teràpia del crit primari com una manera d’animar els infants a fer les seves primeres vocalitzacions o formes d’expressió verbal, però això s’ha intentat aconseguir amb mètodes poc ètics com infligir dolor o penjar els nens cap per avall fins que emeten algun tipus de crit o queixa. Aquestes pràctiques, a més de ser completament poc ètiques, comporten riscos físics importants i resulten molt traumàtiques per a les persones sotmeses a elles.