Antihistamínics

L’ús d’antihistamínics com a tractament per a l’autisme és un àmbit poc estudiat i hi ha poca evidència que en doni suport l’eficàcia per manejar els símptomes principals de l’autisme. Els antihistamínics s’utilitzen principalment per tractar reaccions al·lèrgiques, insomni i, en alguns casos, ansietat, gràcies als seus efectes sedants.
No existeix una evidència clínica sòlida que recolzi l’ús rutinari d’antihistamínics per tractar l’autisme. Els estudis disponibles solen ser escassos i amb manca de controls rigorosos. A més, els antihistamínics poden provocar efectes secundaris com somnolència, marejos, sequedat de boca i, en alguns casos, un efecte paradoxal d’excitació (augment d’activitat en comptes de sedació).
L’ús regular d’antihistamínics sedants pot causar tolerància, la qual cosa implica que amb el temps es necessitin dosis més altes per aconseguir l’efecte desitjat. També hi ha risc de dependència.
Els antihistamínics no aborden els símptomes principals de l’autisme, com les dificultats de comunicació, els reptes socials i els comportaments repetitius. Normalment, s’utilitzen per tractar problemes secundaris, com ara dificultats per dormir o ansietat.