Teràpia d’integració sensorial

La Teràpia d’Integració Sensorial (SIT) és un tipus de teràpia ocupacional dissenyada per ajudar les persones amb autisme que tenen dificultats de processament sensorial. L’objectiu d’aquesta teràpia és millorar la manera com el cervell processa i integra la informació sensorial de l’entorn, afavorint així una millor coordinació motora, atenció i comportament.
La teràpia d’integració sensorial s’adapta habitualment a les necessitats individuals i és aplicada per terapeutes ocupacionals. Per exemple, un terapeuta pot dissenyar i implementar un programa personalitzat d’experiències sensorials per a un infant autista. No hi ha un protocol universalment acceptat sobre com s’ha d’aplicar aquesta teràpia.
La SIT s’utilitza per ajudar els infants a fer servir tots els sentits de manera conjunta —és a dir, el tacte, l’olfacte, el gust, la vista i l’oïda, així com els sentits relacionats amb el moviment corporal. Es diu que aquesta teràpia pot millorar comportaments desafiants i repetitius, que sovint estan relacionats amb dificultats en el processament de la informació sensorial.
Els terapeutes també afirmen que pot ajudar en altres aspectes de l’autisme, com ara les dificultats en el joc i en la regulació emocional.
La idea que les dificultats de processament sensorial poden estar relacionades amb dificultats en la vida quotidiana va ser proposada per primera vegada als anys cinquanta i seixanta per A. Jean Ayres, terapeuta ocupacional i psicòloga educativa. Ayres va desenvolupar la teràpia d’integració sensorial a finals dels anys setanta com a tractament per a infants amb dificultats en aquest àmbit.
Algunes formes d’aquesta teràpia es coneixen com a Intervenció d’Integració Sensorial Ayres (ASI). Aquest enfocament és més sistemàtic i basat en objectius concrets en comparació amb altres formes de SIT.
Tot i que alguns estudis suggereixen que podria ajudar alguns infants a assolir determinats objectius, es necessita més recerca de qualitat per determinar si realment és efectiva. A més, sovint es plantegen dubtes sobre com funciona exactament: ajuda a reduir la hipersensibilitat al tacte o a l’olfacte? I aquests possibles canvis tenen un impacte real en la vida diària o en altres habilitats?
Diversos estudis també han assenyalat efectes adversos, com un augment de les conductes d’autolesió, fet que planteja preocupacions sobre la seguretat d’aquesta teràpia en determinats casos.