Tècnica Doman-Delacato

La Tècnica Doman-Delacato (també coneguda com a Mètode Doman, Mètode Delacato, Patterning terapèutic o Teràpia Van Soest) és una teràpia alternativa desenvolupada als anys 1950 i 1960 per Glenn Doman i Carl Delacato. Està dissenyada per tractar trastorns neurològics, inclòs l’autisme, mitjançant una sèrie d’exercicis físics i experiències sensorials que suposadament estimulen el desenvolupament cerebral.
La tècnica es basa en la idea de la "organització neurològica," que proposa que reproduir etapes primerenques del desenvolupament infantil, com gatejar i arrossegar-se, pot afavorir el creixement i funcionament del cervell.
No obstant això, no hi ha evidència científica sòlida que recolzi l’eficàcia d’aquesta tècnica per a l’autisme. La majoria de les afirmacions són anecdòtiques, i els fonaments teòrics no estan acceptats per la comunitat científica actual.
El programa és molt intensiu i requereix un gran esforç i temps tant per a l’infant com per als cuidadors. Els exercicis físics poden ser exigents, i hi ha preocupació per la possible tensió física i emocional que poden generar. A més, es critica que l’enfocament repetitiu i forçat pugui causar malestar o fins i tot perjudici a alguns infants, així com que destinar recursos a teràpies no demostrades pot desviar l’atenció de tractaments basats en evidència.