Teràpia Van Soest

La teràpia Van Soest, també coneguda com a Patrones psicomotrius, la Tècnica Doman-Delacato, el Mètode Doman, el Mètode Delacato o teràpies de patronatge, és una teràpia alternativa que va sorgir durant els anys 50 i 60, desenvolupada per Glenn Doman i Carl Delacato. Està dissenyada per tractar trastorns neurològics, inclòs l’autisme, estimulant el desenvolupament cerebral mitjançant una sèrie d’exercicis físics i experiències sensorials. El mètode es basa en el concepte d’“organització neurològica”, que sosté que una activitat física i sensorial adequada pot afavorir el creixement i la funció cerebral.
La teràpia posa èmfasi en la importància de reproduir les etapes del desenvolupament infantil primerenc, com ara el gateig, per estimular el creixement cerebral. No hi ha evidència científica que doni suport a l’eficàcia de la tècnica Doman-Delacato per a l’autisme. La majoria de les afirmacions són anecdòtiques. Les teories que sustenten el mètode, especialment el concepte d’“organització neurològica”, no són àmpliament acceptades per la comunitat científica.
El programa és molt intensiu i requereix un esforç considerable tant per a la criança com per als infants. Els exercicis físics poden resultar exigents, i hi ha preocupació per l’esforç físic que suposa per als nens i les famílies que han de dur a terme aquestes pràctiques. Els crítics alerten que la naturalesa repetitiva i forçada dels exercicis pot generar estrès o perjudicar alguns infants, i que dedicar temps i recursos a teràpies sense evidència pot desviar l’atenció dels tractaments basats en l’evidència científica.