Dieta Feingold

La dieta Feingold és una dieta d’eliminació desenvolupada originalment als anys 70 pel doctor Benjamin Feingold, al·lergòleg i pediatre. Aquesta dieta té com a objectiu reduir la hiperactivitat i millorar el comportament en infants, eliminant certs additius alimentaris, colorants artificials, sabors i conservants.
La dieta se centra en eliminar substàncies potencialment problemàtiques, observant els canvis físics i conductuals que es produeixen després de l’eliminació per identificar possibles millores o reaccions adverses, i posteriorment reintroduint gradualment els aliments eliminats per determinar quins poden ser els desencadenants específics d’aquests símptomes o comportaments.
Els components clau a eliminar són els colorants artificials com el Red 40, Yellow 5 i Blue 1, així com els sabors artificials, que inclouen tots els sabors sintètics usats en aliments processats. També es retiren de la dieta conservants com el butylated hydroxyanisole (BHA), butylated hydroxytoluene (BHT) i benzoat de sodi, així com els salicilats, compostos naturals que es troben en algunes fruites, verdures i altres productes vegetals (per exemple, pomes, raïms, tomàquets).
Tot i que s’ha investigat àmpliament sobre les intervencions dietètiques, no hi ha dades científiques concloents que avalin l’efecte de les dietes terapèutiques en l’autisme. Per tant, no es pot recomanar cap teràpia nutricional específica com a tractament estàndard per a l’autisme.
Les dietes d’eliminació sovint limiten certs aliments o grups d’aliments, fet que pot comportar deficiències nutricionals. Els infants, en particular, necessiten una dieta equilibrada per a un creixement i desenvolupament saludables. Una nutrició inadequada pot afectar negativament el desenvolupament físic i cognitiu. A més, els infants amb autisme sovint presenten preferències o aversions alimentàries marcades, i la introducció d’una dieta d’eliminació podria agreujar aquestes dificultats, fent que els àpats siguin més estressants i augmentant el rebuig alimentari.