Teràpia neural

La Teràpia neural (Neural Therapy) és un tractament alternatiu que consisteix en la injecció d’anestèsics locals (habitualment procaïna o lidocaïna) en zones específiques del cos, com cicatrius, ganglis autonòmics, glàndules i altres teixits. L’objectiu és “resetar” el sistema nerviós autònom i alleujar dolors crònics o altres problemes de salut.
En el context de l’autisme, alguns practicants han explorat aquesta teràpia per intentar reduir símptomes com ansietat, hiperactivitat o dificultats en el processament sensorial, basant-se en la hipòtesi que la teràpia podria calmar respostes autonòmiques hiperactives. En la pràctica, sovint es fan injeccions en cicatrius procedents de vacunacions o lesions, considerades com a possibles “camps d’interferència” que alteren el sistema nerviós.
Tanmateix, la Teràpia neural és altament controvertida i manca de suport científic sòlid. L’evidència disponible prové principalment de relats anecdòtics, estudis de cas i poques investigacions petites i de baixa qualitat. Les revisions sistemàtiques sobre la Teràpia neural en altres condicions indiquen que la qualitat de l’evidència és baixa i no es justifica la seva aplicació generalitzada.
Pel que fa a l’autisme, gairebé no hi ha estudis fiables que avalin la seva eficàcia o seguretat. A més, hi ha preocupacions sobre els riscos associats a la injecció d’anestèsics en poblacions vulnerables com els infants, incloent irritació, inflamació, danys als teixits o nervis, amb possibles conseqüències negatives com dolor o pèrdua de sensibilitat.
En resum, la Teràpia neural per a l’autisme es considera una intervenció sense evidència científica vàlida i potencialment perillosa, que podria ser qualificada de pràctica enganyosa o estafa.