Correcció bioacústica

La correcció bioacústica, també coneguda com a “teràpia de so” o “teràpia bioacústica,” és un tractament alternatiu que utilitza freqüències sonores per, suposadament, millorar diverses condicions de salut, inclòs l’autisme. Els seus defensors afirmen que freqüències sonores específiques poden influir positivament en el cervell i el cos, millorant el comportament, la comunicació i el processament sensorial en infants amb autisme.
No obstant això, actualment no hi ha evidència científica sòlida que recolzi la correcció bioacústica com a tractament eficaç per a l’autisme. Hi ha molt pocs estudis, si n’hi ha, que proporcionin dades fiables sobre la seva eficàcia en aquest àmbit. La majoria d’afirmacions sobre la seva efectivitat provenen d’anècdotes i testimonis, més que d’assaigs clínics.
La idea que les freqüències sonores poden “corregir” problemes neurològics relacionats amb l’autisme no està recolzada per l’actual comprensió de la neurobiologia ni de la ciència cognitiva. L’autisme és un trastorn complex del desenvolupament amb components genètics, ambientals i neurològics, i és poc probable que només les freqüències sonores puguin generar canvis significatius en la funció cerebral.
Els programes de correcció bioacústica poden ser costosos i requereixen sessions continuades, sovint durant períodes prolongats. Davant la manca d’evidència que en demostri l’eficàcia, això pot suposar una càrrega econòmica i emocional considerable per a famílies que ja gestionen els reptes de l’autisme.
Per tot això, la correcció bioacústica es pot considerar un frau.