Psicoanàlisi

La psicoanàlisi és un enfocament terapèutic desenvolupat per Sigmund Freud que se centra en descobrir pensaments i sentiments inconscients i entendre com aquests influeixen en el comportament. Inclou tècniques com l’associació lliure, l’anàlisi dels somnis i l’exploració de les experiències de la primera infància.
Històricament, la psicoanàlisi s’ha aplicat a una àmplia gamma de condicions psicològiques, però la seva rellevància i efectivitat per a l’autisme són motiu de debat.
Hi ha poca recerca científica que avaluï específicament l’eficàcia de la psicoanàlisi en l’autisme. La majoria d’estudis se centren en problemes psicològics generals o en la teoria psicoanalítica tradicional, més que en la seva aplicació directa a l’autisme.
Tot i que la psicoanàlisi ha demostrat ser efectiva per a algunes condicions psicològiques, no hi ha proves sòlides que recolzin la seva efectivitat en el tractament dels símptomes nuclears de l’autisme, com les dificultats en la comunicació social i els comportaments repetitius.
El fet que la teràpia se centri en processos inconscients i experiències primerenques pot no ser rellevant per a les necessitats específiques de les persones amb autisme.
No existeix evidència substancial que la psicoanàlisi millori significativament els símptomes de l’autisme.
Les famílies haurien de ser cauteloses a l’hora de considerar la psicoanàlisi com a intervenció principal per a l’autisme.
A més, la teràpia psicoanalítica sol requerir un compromís a llarg termini i pot ser costosa, cosa que pot no ser pràctica ni rendible per a moltes famílies, especialment quan hi ha altres intervencions amb evidència científica sòlida.