Intervenció precoç per a l’autisme

La recerca demostra que el diagnòstic i les intervencions primerenques en l’autisme tenen més probabilitats de generar efectes positius importants i a llarg termini sobre els símptomes i les habilitats posteriors. L’autisme es pot diagnosticar en nens abans dels 2 anys d’edat. Alguns infants amb autisme que aparenten un desenvolupament típic fins a aquell moment, comencen a mostrar regressió just abans o durant el segon any de vida.
Els programes d’intervenció primerenca sovint inclouen: formació familiar, logopèdia, serveis per a la discapacitat auditiva, fisioteràpia, serveis de nutrició, entre d’altres.
Les intervencions primerenques es duen a terme durant o abans de l’edat preescolar, tan aviat com als 2 o 3 anys. Durant aquest període, el cervell del nen encara s’està formant, és a dir, és més “plàstic” o canviant que en edats més avançades. Aquesta plasticitat facilita que els tractaments tinguin una millor efectivitat a llarg termini. Les intervencions primerenques no només donen als infants el millor començament possible, sinó també la millor oportunitat per desenvolupar-se al màxim del seu potencial. Com més aviat es rebi ajuda, més grans seran les possibilitats d’aprenentatge i progrés. De fet, les guies més recents recomanen començar una intervenció integrada de desenvolupament i conducta tan aviat com es diagnostica o es sospita seriosament l’autisme.
Amb la intervenció primerenca, alguns infants amb autisme progressen tant que quan són més grans ja no estan dins de l’espectre autista. Molts d’aquests nens que més endavant deixen de pertànyer a l’espectre tenen algunes característiques en comú: diagnòstic i tractament a edats més primerenques, un coeficient intel·lectual (CI) superior a la mitjana en comparació amb altres infants amb autisme, i millors habilitats de llenguatge i motrius.