Diòxid de clor

En la teràpia amb lleixiu, a una persona amb autisme se li administra una forma diluïda de lleixiu per via oral o en forma d’enema amb la finalitat d’intentar curar els seus símptomes. Les dosis de lleixiu es donen repetidament; els defensors d’aquest tractament han recomanat que els infants beguin la barreja de lleixiu fins a vuit vegades al dia o que rebin un enema fins a tres vegades per setmana.
La justificació d’aquest tractament és que el lleixiu pot eliminar bacteris, paràsits, llevats i metalls pesants i, per tant, eliminar els símptomes de l’autisme.
Aquest tractament ha estat àmpliament denunciat pel mal que pot causar i per la seva absoluta manca de base científica.
Ingerir lleixiu pot provocar febre alta, diarrea, vòmit i altres complicacions com deshidratació, baixada de la pressió arterial, danys a l’intestí i als glòbuls vermells, amb risc potencial de fallida respiratòria.