Programa Son-Rise

El Programa Son-Rise és un enfocament educatiu i terapèutic per a l’autisme desenvolupat per Barry i Samahria Kaufman als anys 70 per al seu fill Raun, diagnosticat amb autisme greu. El programa es basa en principis d’amor incondicional, acceptació i una metodologia centrada en el nen.
L’objectiu és construir relacions i habilitats comunicatives a través del joc i la interacció social. Es posa èmfasi en seguir el ritme del nen, unir-se a les seves activitats i utilitzar els seus interessos com a base per a l’aprenentatge i la interacció.
El programa proposa crear un espai segur i lliure de distraccions (anomenat “sala de joc”), on el nen se senti còmode i implicat. Es fomenta que els cuidadors acceptin i abracin els comportaments i característiques del nen sense judicis.
Quan el nen realitza comportaments repetitius o d’autoestimulació (stimming), els cuidadors són animats a participar-hi. Aquesta estratègia té la intenció de construir una bona connexió i confiança.
Les activitats i interaccions es dissenyen per ser altament motivadores, utilitzant els interessos del nen per fomentar la comunicació i la participació social.
El programa valora la flexibilitat i l’espontaneïtat en la resposta a les accions del nen, afavorint una interacció natural i agradable.
Els pares són considerats els principals facilitadors del desenvolupament del seu fill i estan molt implicats en la implementació del programa.
El Programa Son-Rise no ha estat estudiat amb el mateix rigor científic que altres intervencions per a l’autisme, i l’evidència empírica que en sustenta l’eficàcia és limitada.
Aquest programa requereix un esforç i un temps importants per part dels pares i cuidadors, cosa que pot no ser factible per a totes les famílies.
Alguns professionals argumenten que tècniques com unir-se als comportaments repetitius no estan alineades amb pràctiques basades en l’evidència, que busquen reduir aquests comportaments.