Mètode Option

El Mètode Option no està dissenyat específicament com una intervenció directa per a l’autisme. No obstant això, els seus principis s’integren dins del Programa Son-Rise, un enfocament terapèutic desenvolupat per Barry i Samahria Kaufman per al seu fill Raun, diagnosticat amb autisme greu.
El Programa Son-Rise és una intervenció educativa i terapèutica per a l’autisme creada als anys 70, basada en l’amor incondicional, l’acceptació i una metodologia centrada en el nen. Aquest programa posa l’accent en construir relacions i habilitats comunicatives a través del joc i la interacció social.
El programa destaca la importància de seguir el ritme del nen, participar en les seves activitats i utilitzar els seus interessos com a punt de partida per a l’aprenentatge i la comunicació. També promou la creació d’un espai segur i lliure de distraccions, anomenat “sala de joc”, on el nen se senti còmode i motivat.
Professionals i pares són encoratjats a acceptar i abraçar els comportaments i característiques del nen sense judicis. Quan el nen manifesta comportaments repetitius o d’autoestimulació (stimming), els cuidadors són animats a unir-s’hi per establir confiança i connexió.
Les activitats es dissenyen per ser altament motivadores, aprofitant els interessos del nen per fomentar la comunicació i la participació social. El programa valora la flexibilitat i espontaneïtat en les respostes a les accions del nen, promovent una interacció natural i agradable.
Els pares són considerats els principals responsables i facilitadors del desenvolupament dels seus fills, amb una implicació molt activa en la implementació del programa.
Cal tenir en compte que el Programa Son-Rise no ha estat estudiat amb el mateix rigor científic que altres intervencions per a l’autisme, i l’evidència empírica que en recolza l’eficàcia és limitada.
Aquest programa requereix un esforç i un temps considerable per part de les famílies, cosa que pot no ser viable per a tothom.
Alguns experts critiquen que tècniques com unir-se als comportaments repetitius no s’ajusten a pràctiques basades en l’evidència que busquen disminuir aquests comportaments.