Comunicació facilitada

La comunicació facilitada (Facilitated Communication - FC) és una tècnica molt controvertida i àmpliament desacreditada que va ser promoguda com un mètode per ajudar persones amb discapacitats de comunicació severes, incloent persones autistes, a comunicar-se. En la FC, un facilitador sosté la mà o el braç de la persona no verbal per ajudar-la a escriure o apuntar lletres, paraules o símbols.
La tècnica va ser desenvolupada als anys 70 per Rosemary Crossley a Austràlia i es va fer popular als anys 90, especialment als EUA, gràcies a Douglas Biklen de la Universitat de Syracuse. La idea era donar veu a persones que es creia que tenien capacitats intel·lectuals intactes però no podien comunicar-se per dificultats motores o sensorials.
No obstant això, múltiples estudis científics rigorosos han demostrat que els missatges generats sovint són controlats pel facilitador, no per la persona amb autisme. Quan es fan proves controlades (on el facilitador desconeix la pregunta o informació), les persones facilitades no poden comunicar-se de manera precisa ni significativa.
L’ús de la FC ha generat greus problemes ètics, incloent falses acusacions d’abús que han causat danys importants a famílies i cuidadors.
Organitzacions importants com l’American Psychological Association (APA), l’American Speech-Language-Hearing Association (ASHA) i l’Association for Behavior Analysis International (ABAI) desaconsellen la FC per la manca de validesa i el risc de perjudici.
En lloc de la FC, es recomanen alternatives basades en l’evidència, com els dispositius d’Augmentative and Alternative Communication (AAC), la teràpia del llenguatge i les intervencions conductuals avalades per la recerca per ajudar a millorar les habilitats comunicatives.