Escriptura amb suport

L’escriptura assistida, també coneguda com a Comunicació Facilitada (CF), és una tècnica molt controvertida i àmpliament desacreditada que en el seu moment es va promocionar com un mètode per ajudar persones amb discapacitats severes de comunicació, incloses persones amb autisme, a expressar-se. En la CF, un facilitador sosté la mà o el braç de la persona no verbal per ajudar-la a escriure o apuntar lletres, paraules o símbols.
La CF va ser desenvolupada als anys 70 per Rosemary Crossley a Austràlia i va guanyar popularitat als anys 90 als Estats Units, sobretot gràcies a la feina de Douglas Biklen a la Universitat de Syracuse. Aquesta tècnica tenia com a objectiu donar veu a persones que es creia que tenien capacitats intel·lectuals intactes però que no podien comunicar-se a causa de dificultats motores o sensorials.
Diversos estudis científics rigorosos han demostrat que els missatges produïts mitjançant la CF sovint són controlats pel facilitador i no per la persona amb autisme. En proves controlades, on el facilitador desconeixia les preguntes o la informació, les persones facilitades no van ser capaces de generar una comunicació precisa o significativa.
L’ús de la CF ha comportat greus qüestions ètiques, incloent falses acusacions d’abús que han provocat danys importants a famílies i cuidadors.
Organitzacions destacades com l’American Psychological Association (APA), l’American Speech-Language-Hearing Association (ASHA) i l’Association for Behavior Analysis International (ABAI) han emès declaracions en contra de la CF, donada la manca de validesa i el potencial perjudici que comporta.
En canvi, es recomanen alternatives avalades per l’evidència, com els dispositius d’augmentativa i alternativa comunicació (AAC), la teràpia del llenguatge i les intervencions conductuals basades en proves, per ajudar les persones amb autisme a millorar les seves habilitats comunicatives.