Teràpia amb isopatia

La isopatia és una forma d’homeopatia que utilitza substàncies idèntiques o molt semblants als agents causants d’una malaltia, en la seva forma potentitzada (diluïda i succegada), per tractar aquella mateixa malaltia. Aquesta pràctica es basa en el principi de “similia similibus curentur” (allò semblant cura allò semblant).
En el context de l’autisme, la isopatia és un enfocament terapèutic controvertit i no acceptat àmpliament. Els defensors d’aquesta tècnica poden emprar preparats diluïts de vacunes, metalls pesants o altres substàncies que, de manera controvertida, es creu que contribueixen als símptomes de l’autisme. Algunes persones consideren que la isopatia ajuda a desintoxicar el cos de substàncies nocives que s’associen (sense evidència sòlida) amb l’autisme.
No existeix cap evidència científica que recolzi l’eficàcia de la isopatia per al tractament de l’autisme. Les afirmacions al respecte són principalment anecdòtiques i no estan avalades per assaigs clínics rigorosos. La isopatia manca de suport empíric procedent d’estudis científics ben realitzats.
Els principis de l’homeopatia i la isopatia no són coherents amb el coneixement actual en biologia i medicina.