Isoteràpia

La isoteràpia, també coneguda com a isopatia, és una forma d’homeopatia que utilitza substàncies idèntiques o molt semblants als agents causants d’una malaltia, en la seva forma potentitzada (diluïda i succegada), per tractar aquella mateixa malaltia. Es basa en el principi de “similia similibus curentur” (allò semblant cura allò semblant).
Pel que fa a l’autisme, la isopatia és un enfocament terapèutic controvertit i no acceptat àmpliament. Els defensors d’aquesta pràctica poden fer servir preparats diluïts de vacunes, metalls pesants o altres substàncies que, de manera controvertida, es consideren implicades en els símptomes de l’autisme. Algunes persones creuen que aquesta teràpia ajuda a desintoxicar el cos de substàncies nocives que s’associen, sense evidència sòlida, amb l’autisme.
No hi ha evidència científica que recolzi l’eficàcia de la isoteràpia per al tractament de l’autisme. Les afirmacions sobre els seus beneficis són principalment anecdòtiques i no estan avalades per assaigs clínics rigorosos. La isopatia/i isoteràpia manca de suport empíric provinent d’estudis científics ben dissenyats.
Els principis de l’homeopatia i la isoteràpia no són coherents amb els coneixements actuals en biologia i medicina.