Vivitrol

Vivitrol és el nom comercial de la naltrexona en formulació d’alliberament prolongat. La naltrexona s’utilitza principalment per tractar la dependència dels opioides i de l’alcohol, bloquejant els efectes d’aquestes substàncies al cervell. Tot i que Vivitrol no està indicat específicament per al trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA), la naltrexona s’ha estudiat com a possible tractament per a alguns símptomes associats a l’autisme. Tanmateix, l’evidència científica que avala aquest ús és molt limitada.
La naltrexona es va desenvolupar inicialment per al tractament de la dependència d’heroïna i alcohol. Va començar a provar-se com a teràpia per a la conducta autolesiva en persones autistes a mitjans dels anys vuitanta als Estats Units. Es pot administrar per via oral o com a injecció d’alliberament prolongat (Vivitrol), que habitualment s’aplica un cop al mes.
Una teoria suggereix que algunes persones amb autisme podrien tenir nivells elevats d’opioides endògens (endorfines) al cervell, cosa que podria contribuir a comportaments com l’autolesió o les accions repetitives. En bloquejar els receptors opioides, la naltrexona podria, teòricament, reduir aquests comportaments normalitzant l’activitat d’aquests opioides naturals.
Alguns investigadors han especulat que la naltrexona podria reduir la hiperactivitat, l’autolesió o l’agressivitat en algunes persones amb autisme, tot i que el mecanisme exacte d’aquests possibles efectes encara no és ben conegut.
La recerca sobre la naltrexona en el context de l’autisme ha donat resultats desiguals. Alguns estudis preliminars van indicar que podria reduir determinats comportaments desafiants, com l’autolesió o l’agressivitat, en un subgrup de persones autistes. Tot i això, aquests efectes van ser, en general, modestos i poc consistents entre estudis.
En alguns estudis petits es van observar reduccions en la hiperactivitat o l’agressivitat, però aquests resultats tampoc han estat replicats de manera consistent. Aquesta variabilitat fa difícil extreure conclusions sòlides sobre l’eficàcia de la naltrexona per tractar símptomes associats a l’autisme.
Els efectes adversos més comuns de la naltrexona inclouen nàusees, mal de cap, mareig i fatiga. En alguns casos, pot causar efectes més greus, com dany hepàtic, especialment a dosis elevades.
Si es considera l’ús de naltrexona (Vivitrol) per a un infant amb autisme, és fonamental consultar amb un professional sanitari amb experiència tant en TEA com en l’ús de medicació psicotròpica. Aquest professional podrà ajudar a valorar els possibles beneficis i riscos.
Com que la naltrexona no està aprovada específicament per al tractament de l’autisme, el seu ús s’ha de fer amb molta precaució, i les famílies han d’estar plenament informades del caràcter fora d’indicació ("off-label") d’aquest tractament.