Naltrexona

La naltrexona s’utilitza principalment per tractar la dependència dels opioides i de l’alcohol, ja que bloqueja els efectes d’aquestes substàncies al cervell. Tot i que la formulació d’alliberament prolongat coneguda com Vivitrol no està indicada específicament per al trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA), s’ha investigat la naltrexona com a possible tractament per a alguns símptomes associats a l’autisme. Tanmateix, les evidències que donen suport a aquest ús són molt limitades.
Inicialment, la naltrexona es va desenvolupar per tractar la dependència d’heroïna i alcohol. A mitjans dels anys 1980, es va començar a provar com a teràpia per a la conducta autolesiva en persones autistes als Estats Units. Està disponible tant en forma oral com en forma injectada d’alliberament prolongat (Vivitrol), que s’administra normalment un cop al mes.
Una teoria suggereix que algunes persones amb autisme podrien tenir nivells elevats d’opioides endògens (endorfines) al cervell. Aquests nivells podrien contribuir a comportaments com l’autolesió o les accions repetitives. Bloquejant els receptors opioides, la naltrexona podria, en teoria, reduir aquests comportaments en normalitzar l’efecte dels opioides naturals del cos.
Alguns investigadors han plantejat la hipòtesi que la naltrexona podria reduir la hiperactivitat, l’autolesió o l’agressivitat en persones amb autisme, tot i que el mecanisme exacte no és ben conegut.
Els estudis sobre l’ús de naltrexona en l’autisme han donat resultats mixtos. Alguns treballs inicials van suggerir que podria reduir certs comportaments desafiants, com l’autolesió o l’agressivitat, en un subgrup de persones amb TEA. Però aquests efectes van ser, en general, modestos i poc consistents entre diferents estudis.
Algunes investigacions puntuals van observar una reducció en la conducta autolesiva en infants amb autisme, però els resultats no van ser robustos ni àmpliament replicats. Altres estudis petits van informar de reduccions en la hiperactivitat o l’agressivitat, però aquestes troballes tampoc no han estat consistents.
Aquesta variabilitat entre estudis fa difícil extreure conclusions sòlides sobre l’eficàcia de la naltrexona per tractar símptomes relacionats amb l’autisme.
Els efectes adversos més comuns inclouen nàusees, mal de cap, marejos i fatiga. En alguns casos, pot provocar efectes més greus, com dany hepàtic, especialment a dosis altes.
Si es considera l’ús de naltrexona (Vivitrol) per a un infant amb autisme, és fonamental consultar amb un professional sanitari amb experiència tant en autisme com en l’ús de medicaments psicotròpics. Aquest professional podrà ajudar a valorar els possibles beneficis i riscos de manera individualitzada.
Com que la naltrexona no està aprovada específicament per al tractament de l’autisme, el seu ús s’ha d’abordar amb molta precaució, i les famílies han d’estar plenament informades que es tracta d’un ús fora d’indicació (off-label).