Estimulació prenatal i primerenca polisensorial

L’estimulació polisensorial fa referència a intervencions que impliquen diversos sentits (com la vista, l’oïda, el tacte, el gust i el moviment) amb l’objectiu de promoure el desenvolupament cerebral i millorar el processament sensorial. Els programes d’estimulació prenatal i durant els primers anys de vida pretenen afavorir el desenvolupament de l’infant exposant-lo a una varietat d’estímuls sensorials en etapes primerenques.
Alguns investigadors i professionals suggereixen que l’estimulació precoç, incloses certes pràctiques prènatals, podria tenir beneficis per al desenvolupament cerebral i el processament sensorial, especialment en infants amb risc de presentar autisme. L’estimulació de múltiples sentits vol aprofitar la plasticitat cerebral, en particular durant els períodes crítics del desenvolupament primerenc, quan el cervell és més receptiu als estímuls sensorials.
Tanmateix, la recerca específica sobre l’eficàcia de l’estimulació polisensorial prènatal com a intervenció per prevenir o reduir l’autisme és molt limitada. La majoria dels estudis sobre intervencions sensorials se centren en infants amb trastorns greus de la comunicació i es duen a terme després del naixement.
Tot i que els programes d’estimulació precoç poden tenir beneficis generals per al desenvolupament cerebral, no hi ha prou evidència científica sòlida que avali que puguin influir directament en l’aparició o evolució dels símptomes de l’autisme.