Filtres de colors

L’ús de filtres de colors per a la visió és similar al Mètode Irlen. Aquest mètode consisteix en l’ús de lents tintades especialment per abordar problemes en el processament visual anomenats Sensibilitat Escotòpica, Síndrome de Meares-Irlen o Síndrome d’Estrès Visual. Va ser desenvolupat per Helen Irlen als anys 80 i s’utilitza per ajudar persones que, presumptament, presenten dificultats en la percepció visual, com ara dificultats per llegir o sensibilitats sensorials. Aquest mètode s’ha aplicat com a intervenció en persones amb autisme, especialment en aquelles que experimenten reptes en el processament visual. Les persones passen per un cribratge inicial per determinar si podrien beneficiar-se del Mètode Irlen, que inclou l’avaluació de símptomes com distorsions visuals, sensibilitat a la llum i dificultats en la lectura. Si el cribratge indica un possible benefici, es realitza una avaluació més detallada per determinar el color i tipus específic de filtres necessaris. A partir d’aquesta avaluació es prescriuen lents o superposicions personalitzades.

No obstant això, l’existència de la Síndrome d’Irlen no està recolzada per evidència científica ni és reconeguda per professionals mèdics. El Col·legi Reial d’Oftalmòlegs d’Austràlia i Nova Zelanda (RANZCO) ha expressat clarament el seu rebuig a la Síndrome d’Irlen, afirmant que no hi ha proves que aquesta condició existeixi ni que el tractament de les dificultats lectores amb lents Irlen sigui efectiu. L’avaluació per suposats experts en el mètode Irlen i la compra de lents de colors poden superar els 700 €, mentre que el cost d’uns vidres ordinaris amb filtres de color és molt inferior. El cost elevat d’aquesta intervenció, juntament amb la manca d’evidència sobre l’existència de la síndrome i l’eficàcia del mètode, converteixen aquesta pràctica en una estafa.